Fantasmas y fantasías: Controversias sobre la asistencia sexual para personas con diversidad funcional

Andrea García-Santesmases, Carolina Branco de Castro

Resum


Resumen

En el contexto español conviven distintos modelos teóricos y prácticos que disputan una definición de asistencia sexual y de sus potenciales beneficiarios y oferentes. Este artículo pretende analizarlos críticamente, desvelando las fantasías en que se sustentan y los fantasmas que proyectan. Para ello, se parte de una etnografía realizada entre el año 2012 y la actualidad, a partir de la observación participante desarrollada en diferentes proyectos de asistencia sexual y de las 15 entrevistas en profundidad de carácter semi-estructurado realizadas a los principales actores implicados. Los resultados obtenidos permiten situar los ejes vertebradores de este debate y definir qué caracteriza a cada uno de los modelos de asistencia sexual planteados y las controversias que se producen.

Por un lado, existe una diferenciación clara en torno a una cuestión: si la asistencia sexual es (o no) prostitución. En este sentido, sólo las prostitutas presentan una apuesta univoca por su concepción como tal, mientras que los proyectos propiamente de asistencia sexual gravitan en una diferenciación más o menos clara y/o estratégica de la misma. Dentro de estas propuestas, la categorizada como “auto-erótica” sitúa a las personas con diversidad funcional como sujetos empoderados, con capacidad de auto-enunciación en torno a su sexualidad. Por el contrario, la de “conexión erótica” entraña el peligro de reforzar el estigma sobre la sexualidad de este colectivo, desde una perspectiva paternalista que les sitúa como cuerpos indeseables.  No obstante, ambas coinciden en renegar de una concepción terapéutica de la asistencia sexual que la situaría dentro del paradigma médico-rehabilitador.

La pertinencia de esta reflexión se basa en que el debate sobre la asistencia sexual no solo nos aporta claves sobre la concepción social de la vida afectivo-sexual de las personas con diversidad funcional, sino sobre nuestra construcción cultural en torno al cuerpo, el deseo y la sexualidad.

Palabras clave: asistencia sexual, sexualidad, diversidad funcional, cuerpo, discapacidad, etnografía.

 

Resum

En el context espanyol conviuen diferents models teòrics i pràctics que disputen una definició d'assistència sexual i dels seus potencials beneficiaris i oferents. Aquest article pretén analitzar-los críticament, desvetllant les fantasies en què se sustenten i els fantasmes que projecten. Per a això, es parteix d'una etnografia realitzada entre l'any 2012 i l'actualitat, a partir de l'observació participant desenvolupada en diferents projectes d'assistència sexual i de les 15 entrevistes en profunditat de caràcter semi-estructurat realitzades als principals actors implicats. Els resultats obtinguts permeten situar els eixos vertebradors d'aquest debat i definir què caracteritza cadascun dels models d'assistència sexual plantejats i les controvèrsies que produeixen.

D'una banda, hi ha una diferenciació clara al voltant d'una qüestió: si l'assistència sexual és (o no) prostitució. En aquest sentit, només les prostitutes presenten una aposta unívoca per la seva concepció com a tal, mentre que els projectes pròpiament d'assistència sexual graviten al voltant d’una diferenciació més o menys clara i / o estratègica de la mateixa. Dins d'aquestes propostes, la categoritzada com "auto-eròtica" situa les persones amb diversitat funcional com a subjectes apoderats, amb capacitat d'auto-enunciació entorn de la seva sexualitat. Per contra, la de "connexió eròtica" comporta el perill de reforçar l'estigma sobre la sexualitat d'aquest col•lectiu, des d'una perspectiva paternalista que els situa com a cossos indesitjables. No obstant això, totes dues coincideixen en renegar d'una concepció terapèutica de l'assistència sexual que la situaria dins del paradigma mèdic-rehabilitador.

La pertinència d'aquesta reflexió es basa en que el debat sobre l'assistència sexual no només ens aporta claus sobre la concepció social de la vida afectiva i sexual de les persones amb diversitat funcional, sinó sobre la nostra construcció cultural al voltant del cos, el desig i la sexualitat.

Paraules clau: assistència sexual, sexualitat, diversitat funcional, cos, discapacitat, etnografia.

 

 Abstract

In the Spanish context there are different theoretical and practical models disputing a definition of sexual assistance and its potential beneficiaries and providers. This article intends to analyze them critically, revealing the fantasies supporting them and the ghosts they are projecting. This analysis is based in an ethnographic research, carried out between 2012 and 2015, which involved participant observation (developed in different projects of sexual assistance) and 15 in-depth semi-structured interviews conducted with the main parts involved. The results allow to analyze the keystone of each model and the controversies that they produce.

On the one hand, there is a clear differentiation around one issue: whether sexual assistance is (or not) prostitution. In this sense, only prostitutes have an unambiguous commitment to its conception as such, while the projects of sexual assistance gravitate around a more or less clear and / or strategic differentiation thereof. Among these proposals, the one categorized as "auto-erotic" positions people with functional diversity as empowered individuals, capable of self-enunciation about their sexuality. By contrast, that of "erotic connection" risks reinforcing the stigma of sexuality of this group, by having a paternalistic perspective that places them as undesirable bodies. However, both proposals deny a therapeutic conception of sexual assistance that would place it within the medical-rehabilitation paradigm.

The relevance of this reflection is based on the idea that the discussion of sexual assistance not only gives us clues to the social conception of affective-sexual life of disabled people, but also on our cultural construction of the body, desire and sexuality.

Kywords: sexual assistance; sexuality, functional diversity, disability, body, ethnography.

 


Paraules clau


asistencia sexual, sexualidad, diversidad funcional, cuerpo, discapacidad, etnografía

Text complet:

PDF (Español (España))


Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades

URL: http://ojs.udg.edu/index.php/pedagogia_i_treball_social/index

E-mail: pts@udg.edu

Universitat de Girona. Plaça de Sant Domènec, 9

Despatx 229  (17071) GIRONA